dijous, 28 de març del 2013

♣ Consejos prácticos vol.5

5ª Entrega

Pots oblidar-te del primer dia de Judo?? Portaves una petita llista de clubs on feien entrenament prop de la ciutat. Era dimecres i era l'únic club que oferia entrenament aquell dia... Va ser el primer club on vam anar i fins el dia d'avui...


Per ser sincers, vaig decidir anar amb tu perquè quedar-me sola a l'hotel m'aterrava (encara que ja ho saps)... Es pot dir que anar cada dilluns, dimecres i divendres ha estat una de les millors decisions que he pres en aquesta aventura.

Feia fred (per variar), i vas anar a parlar amb en Big Joe (o així vam creure que es deia durant una llarga temporada...). Li vas explicar que ja havies enviat un mail a l'Andy informant que aniries a fer una sessió de proba per veure si el club t'agradaba o no.

Vas anar a canviar-te, i em vaig quedar allà, escoltant el que la gent deia. No vaig ser capaç d'entendre una sola paraula... Tot s'ha de dir que només portava un any estudiant anglès i el meu nivell era xurro-patatero... Però tots dos teniem el mateix problema, el denominat "The Brummie Accent". Estàvem acostumats a sentir parlar anglès acadèmic (o com diuen aquí "Queen English") i m'aterrava pensar que algú em preguntés alguna cosa...

Vas començar l'entrenament amb en Craig de parella... Ja en aquell moment es podia sentir la tensió de saber que t'estaven observant. Tot plegat era força divertit, a més cal afegir que era la primera vegada en dos anys que et veia practicar el teu esport...

En "Big Joe" (Cliff) va seure al meu costat. Crec que és l'home més enorme que he conegut a la meva vida... Va començar a parlotejar amb mi, i jo era incapaç d'entendre ni una paraula del que em deia. Així que, desprès de preguntar-li 3 cops per a què ho repetís, desistia i li contestava que si; o si acabava la frase rient, jo reia amb ell...
Aquell dia vam arribar a la conclusió que el dia que entenguessim el que aquell home ens deia significava que erem definitivament Brummies Brummies... (Es pot dir que a dia d'avui encara hi ha coses que ens costen, però podem mantenir una conversa amb ell sense grans problemes...)

La meva part preferida va arribar amb els randoris... Un per un volien probar a "l'estranger", va ser molt divertit veure com els mataves (i no és perquè siguis tu...).
 
Hem de reconèixer que tota aquesta gent ens ha fet sentir part de "la família" des d'un principi. Sempre han intentat involucrar-nos en allò que feien...
Com ja t'han dit en més d'una ocasió "t'admiren i respecten" i això en moltes ocasions es nota... 

Consells per millorar l'anglès:

1. Si practiques un esport o tens algun tipus d'afició o
   hobby, busca llocs o clubs on ho puguis practicar.
   Pensa que hi haurà gent amb els mateixos interessos
   que tu i aquest fet farà que t'expressis amb un anglès
   més real i no tant acadèmic...

2. Si tens la possibilitat d'acompanyar la teva parella o
   amics fes-ho. Et permetrà parlar amb la gent que
   també acompanya els altres.

3. No tinguis vergonya de preguntar les coses 300 cops.
   Ells estan tan interessats com tu en comunicar-se i
   compartir coses. A més, per lo general, els anglessos
   et diran que "el teu anglès és millor que el seu
   espanyol..."
   De fet no és que sigui molt reconfortant, però és una
   manera de fer-te sentir més segur a l'hora
   d'expressar-te, i també de fer-te entendre que entenen
   que puguis tenir una certa mancança de vocabulari, de
   manera que intenten explicar-te les coses fins que ho
   entenguis.

diumenge, 24 de març del 2013

♥ Consejos prácticos vol.4

4ª Entrega

La tarda que vam arribar vam anar a donar una volta per la ciutat.

Llavors vam entrar en contacte amb el maravellòs món del transport públic aquí (no conec ningú en aquesta ciutat que no odiï profundament el transport públic)... 
Obviament, el banc a Barcelona ens havia donat bitllets al fer el canvi de moneda, així que el bitllet més petit que teniem era de £5.
Vam entrar al bus, que costava £1.90 (ara £2) i el bus driver ens va dir que no acceptaven bitllets i que molt menys donen canvi.

Això va significar una caminata de 45 minuts des de l'hotel fins al centre, passant per una inesperada granissada... I sorpresa, tot estava tancat perquè eren més de les 6 de la tarda quan vam arribar...
Allà ens vam trobar amb una ciutat completament sorprenent. No sé que és el que ens va a gradar més... Els canals, la nova biblioteca, el Bullring (amb el seu Bull), St. Martin's Church apareixent entre els edificis...

Tot va anar molt ràpid, poder perquè ho portàvem molt planejat des de casa... Dilluns al matí ja teníem número de mòvil (tot s'ha de dir que a Barcelona vaig trucar a movistar per a què l'alliberessin, ho fan gratis...).

Aquí les companyies de mòvil ofereixen tarifes escandalosament barates... Per una banda està Giffgaff (£10/mes trucades, missatges i All you can eat data - tarifa plana d'internet; encara que hi ha gent que diu que la cobertura a vegades no és molt bona), 3 per nosaltres va ser la millor opció (£15/mes -As pay as you go- 300 minuts de trucades, 3000 missatges i All you can eat data; encara que tenen tarifes més barates), Orange també té ofertes molt bones, però són per contracte (i ofereixen 2x1 pels cinemes els dimecres)...

A continuació va arribar el repte del compte corrent. Aquest és un punt molt important a Anglaterra... El primer que et demanen per obrir-ne un és que tinguis una adreça fixa.
Això esdevé un problema si el que vols és llogar un pis, perquè el primer que l'agència et demana és un compte corrent, així que s'acaba produït l'efecte "pez que se muerde la cola"...
Així que et pots trobar amb un munt de diners en efectiu i no poder ingressar-los en lloc.

El banc que més facilitats dóna a l'hora d'obrir compte és el Lloyds TSD, a més si obres un compte bàsic (per pagar factures i ingressar diners) no et cobren cap tipus de comissió per manteniment, a més d'una targeta i banc online sense costos.

Així que, dimarts ja teniem telèfon i banc. I vam començar amb les visites de pisos. Que com aquell que diu va ser arribar i besar el sant.
Abans de marxar de Barcelona vam concertar visites via mail per veure un llistat de 10 pisos. Portals com Rightmove, Zoopla, Easyroommate, etc són molt útlis.

Així que vam començar amb el tour de pisos. En vam veure un parell o tres que o eren un autèntic desastre o eren massa petits. I llavors el vam veure... No vam poder quasi esperar i a la tarda ja estàvem trucant a en Sami per confirmar que el voliem llogar.


Consells que no pots deixar de banda:
1. Si la teva intenció és estudiar, demana a l'acadèmia o
  universitat un paper que justifiqui que estudiaràs amb
  ells (generalment saben a què et refereixes).
  Aquest paper te'l demanaran al banc, pel transport, etc.

2. Si no saps quant temps et quedaràs al país, escull una
  companyia de telèfon que t'ofereixi As pay as you go
  (prepagament). A més, si esculls tarifa plana (All you
  can eat data) pots conectar el telèfon al portàtil i fer-lo
  servir de router. Funciona al 100%, i has de tenir en
  compte que en el cas que marxis de vacances 2 mesos
  a la teva ciutat no perds el múmero de telèfon i no 
  gastes  diners innecessàriament.

3. Concerta visites via mail abans d'arribar a la ciutat per
   veure pisos. És la forma més ràpida i còmoda de
   començar.

divendres, 22 de març del 2013

♠ Consejos prácticos vol.3

3ª Entrega

L'última setmana va ser de frenopàtic... Traslladant les classes particulars de la Laia, acabant d'imprimir papers i concertant cites, acabant de preparar caixes, els acomiadaments...
Crec que no he fet tants dinars, sopars, cafés, copes, cap de setmana fora d'acomiadament en tota la meva vida.
Anàvem ofegats pel temps, però no ens podíem negar a veure un últim cop a la nostra gent... Crec que em vaig arribar a despedir d'algú entre dos i tres vegades...  

Però no m'oblidaré mai de l'últim dissabte... De l'acomiadament amb barbacoa inclosa a Valldoreix... 
Tots junts, celebrant que marxàvem... Perquè com van dir mons tiets "Esto hay que celebrarlo porque es algo muy bueno. Os va a servir de mucho, lo verás".
No em puc treure del cap l'última fotografia del dia, tots asseguts al jardí, rient i brindant pel que havia de passar al dia següent, i en el fons jo estava morta de por...

Recordo mirar a la gent que m'estimo sense saber quan els tornaria a veure, i encara i axí saber que no tardaria gaire.
Ja em coneixes, la família es part del que em defineix. No seria la mateixa si no m'emocionés cada cop que penso en ells.

No vaig conseguir dormir en tota la nit, i a les sis estàvem a l'aeroport de Barcelona... Tu, jo, tons pares, mons pares i el teu germà...
Allò era de bojos... Les sis del matí, jo histèrica perduda i per rematar-ho el primer cop que els nostres pares es coneixien... I era a l'aeroport despedint als seus fills...
Desprès de dues hores de vol, vam arribar a Londres amb les quatre maletes a rebentar... Un diumenge fred, plujòs... I encara ens quedaven dos trens i un metro per arribar a Birmingham.

Sense saber què ens trobaríem, vam arribar al Bailey Hotel, posteriorment anomenat "Hotel del terror"...
Verge santa... En aquell precís instant vaig entendre perquè 12 nits d'hotel ens sortien tan barates...

No podré esborrar del meu cap la cara que se'ns va quedar quan en Sami (l'agent de l'agència que ens va llogar el pis) ens va dir que l'hotel era tan barat perquè era on anaven a dormir els drogadictes i expresidiaris... I encara ens quedaven 10 dies allà... 

Consells macro pràctics:
1. Si pots i tens temps despedeix-te dels amics en petit
   comitè. Sempre és més personal...

2. Si has d'anar a alguna ciutat a prop de Londres,
   Manchester, Nottingham,... mira de comprar els billets
   de tren que et portin amb antelació (les companyies de
   tren fan descomptes per venda anticipada).
   De totes maneres visiteu la pàgina web de la
   companyia de busos Megabus perquè fan itineraris 
   molt barats i en ocasions paren en aeroports.

3. Llegiu els blocs d'opinions d'hotels. Moltes vegades 
  les fotografies i la realitat no van de la mà...

dijous, 21 de març del 2013

♦ Consejos prácticos vol.2

2ª Entrega
  
Encara recordo les últimes setmanes per Barcelona com si fossin una cosa del present...
Lo absolutament il·lusionada, nerviosa i estressada que estava pel nostre projecte... I al mateix temps les ganes de passar el major temps possible amb els meus: amb la família, la veïna del tercer, la boja del Passeig de Gràcia, les incondicionals del Starbucks els diumenges a la tarda, la d'Igualada, els Catalano-Madrilenys...
Tots aquells que sempre han estat en el meu dia a dia i que sabia que els trobaria a faltar d'aquí al cel... 

Arribats a aquest punt, havent escollit una ciutat, hem de tenir en compte varies coses: la primera i fonamental és que tothom esdevé un expert en la matèria...



Això significa que, absolutament tothom qui et rodeja es pren la llibertat d'opinar i de jutjar cada decisió que prenguis...

Consell nº1 de l'entrada d'avui: Escolta aquelles persones que hagin viscut a l'estranger més de tres mesos. És a dir, les experiències d'estiu estan molt bé, són fantàstiques, però són això, experiències de 2 o 3 mesos.
Si el que et planteges és una estància d'un any o més, el que et cal són els consells d'algú que hagi viscut l'experiència de trobar-se sol, buscant feina, recursos per viure...

Un dels millors consells que MAI m'han donat va venir de la mà d'una de les persones més valentes que conec.

Consell nº2 de l'entrada d'avui: Per molt que et costi, per molt que et trobis lluny de casa i sol... ALLUNYAT DELS ESPANYOLS!!!



Amb això vull dir que, si el teu objectiu és aprendre un idioma i dominar-lo, com ho has d'aconseguir si només et juntes amb gent que parla el mateix idioma que tu...
Sí, tots comencen igual, "No, no... entre nosotros hablaremos en inglés..." I això dura exactament un quart d'hora (o menys), el temps suficient com per voler dir una cosa, que no et vingui al cap la traducció... ET VOILÀ!!

Sota el meu punt de vista (i sense voler ofendre a ningú), resulta trist veure com la gent a les acadèmies des del minut zero el primer que fa es buscar a les 15 persones espanyoles...
Precisament, a les acadèmies, universitats, etc. és on més fàcil ho tenim per obrir cercles. Aquí està a petar d'italians, sud coreans, polacs, alemanys, xinesos, jamaicans, àrabs... És el país de la multiculturalitat!!!

És l'experiència que més et pot aportar a nivell de relacions socioculturals, intenta aprofitar-la i gaudir-la el màxim possible...

dimecres, 20 de març del 2013

♣ Consejos prácticos

1ª Entrega...

Una de les coses que millor ens va funcionar al plantejar posar tota la nostra vida del revés va ser pensar amb el CAP i no amb el COR...
La idea va sorgir d'un dia per l'altre, i les opcions que vam començar a pensar i a escoltar eren molt variades: la cosa anava entre marxar a Estats Units, Austràlia, Canadà, passant per Dublín, Londres, Oxford...


 

En fi, un dia pensàvem en creuar el gran bassal i a l'altre en quedar-nos a la ja coneguda Europa. Així que, com en la teoria tot semblava molt senzill vam decidir fer números... Odío fer números... Ah! I en escriure a les embaixades espanyoles que hi ha arreu del món!!!
Llavors va ser quan ens vam adonar de la realitat: 
NO SOM MILLONARIS!!!


 

Per començar, tots els països de més enllà d'Europa tenen grans problemes en comú: LA VISA, els preus dels bitllets, la llunyania amb els teus,...

A tot això li hem d'afegir que, per entrar a Austràlia has de tenir un capital mínim per persona (no sé si eren 5.000$ australians) que ni podíem assumir, i això sense comptar amb el que havíem de gastar... (perquè aquest capital no es pot tocar fins el moment que deixes el país...) Australia: OUT!!
Llavors vam començar a mirar les opcions de Canadà... I ens van explicar que en el cas que volguèssim treballar ho teníem un pèl cru perquè estan obligats per llei a oferir-li la feina a un Canadenc abans que a un estranger... Canadà: OUT!!

Sempre hem tingut una espècie d'història d'amor amb Nova York... Crec que ha estat l'opció que més em va costar descartar... Encara que era factible, el tema de la VISA era una mica complicat, encara i demanant una visa d'estudiant... A més les acadèmies eren caríssimes... Maco, sí. Realista, en el moment en el que ens trobàvem, no... Estats Units: OUT!!


Algún dia hi tornarem....
Mai et va fer gaire gràcia Dublín, i una amiga va arribar uns mesos abans explicant-nos que l'economia del país no és que fos gaire més bona que la del nostre... Ens va explicar que algunes acadèmies tancaven sense dir res als estudiants i que es trobaven amb la porta tancada, els cursos pagats, i els diners perduts... Dublín: OUT!!


Londres... Londres sempre ha estat la meva ciutat europea... Massa cara però... Així que vam haver d'estudiar ciutats angleses que ens oferissin allò que tu i jo estàvem buscant... Sempre he dit que si algún dia no em troben... que em busquin a Londres... Londres: OUT!!

Encara m'en faig creus de com va arribar... Un dia estàvem a casa, amb els dos ordenadors, amb les taules de l'excel de diferents ciutats, preus de vivendes, preus de cursos... A la llista estàven Bath, Oxford, Londres (em ressignava a treure-la) i Leicester.
Tot de sobte vas rebre un mail d'en Mark, (un bon home... et recordes??) era un dels directors de l'acadèmia de Leicester i ens oferia places per a poder estudiar allà tot l'any... Només acabar de llegir el mail vam decidir anar a fer-li una visita...

Ens vam presentar a Leicester, carregats d'il·lusions, a passar dos dies, els últims dies de Nadal... L'acadèmia era fantàstica!! Però la ciutat... No sé, poder és que som de city city... Però se'ns quedava curta. Allò era un poble de quatre carrers i tots solitaris... Ens va donar la sensació que no hi havia gaire cosa a fer...

Vam tornar a casa sense moltes paraules, crec que els dos estàvem pensant el mateix... ("si és un any ho podem intentar, però...")...
Sempre m'ha agradat el poc conformista que ets. Vas arribar a casa, descontent amb el que havies vist. Et vas posar de nou a mirar opcions i llavors, llavors em vas trucar:

"- Nena, busca Birmingham a Google i digue'm el que en penses..."



Així que aquí estem... Ara fa un any...

Consells hiper vitals:
1. Consulteu preus de vivenda, gastos generals abans
   de prendre una decisió (feu números...)

2. Mireu que els problemes de Visa o d'entrada al país o
   de feina siguin viables.

3. Si esteu pensant en anar a estudiar (el que sigui)
   envieu mails a les acadèmies, universitats, colleges...
   Les acadèmies fan diferents preus per alumnes
   internacionals o europeus...

4. Si teniu l'opció feu una visita curta a la ciutat a la que
   voleu anar. Avui en dia és molt econòmic i us podeu
   estalviar moltes sorpreses desagradables...