dimecres, 8 de maig de 2013

31


Aquest ha estat el meu segon aniversari aquí... Tot s'ha de dir que els meus aniversaris mai han estat un dels dies que més il·lusió em fan de l'any...

Estic satisfeta, contenta i agraïda per tot allò que he aconseguit i pel que tinc en aquests moments. Sempre he pensat que tots els camins que he recorregut m'han donat diferents reptes que m'han ajudat a definir-me i a assolir les meves pròpies metes.


El fet és que, fent un repàs dels 10 últims anys de la meva vida, tinc la sensació d'estar estancada en un punt, un punt en el que en certs aspectes no hi ha una progressió.


Sempre he defensat la idea que la societat en què vivim ens fixa uns estàndards del que hem d'aconseguir, fer i viure dins d'una determinada època de la vida; i al mateix temps ens presiona mentalment d'una forma brutal a aconseguir-ho.

Tot s'ha de dir, sempre he pensat que en l'actualitat  aquesta societat és més intransigent amb les dones que no pas amb els homes.
Abans dels 25 hauries de tenir acabada una carrera i a poder ser un màster, entre els 27 i els 28 t'hauries de casar, tenir éxit en allò que treballis per en un parell d'anys començar a portar al món almenys una criatura. I tot això sense abandonar la teva vida social i laboral en la que t'has de sentir realitzada i motivada...

UUUUUFFFFF!!!!! ESTRESSSSS!!!!!!
I què passa si encara estic en l'etapa dels  25?? És a dir, ja tinc una carrera i una professió que m'agrada, i sí, comparteixo la meva vida amb algú a qui respecto i estimo, però en quin moment la vida m'oferirà una feina estable i ben remunerada que em permeti completar el que vull??
I no cal que em digueu que els estàndards de la societat no han de marcar el meu dia a dia... Sé sobradament que cada cop les coses s'enredereixen més, i no em malinterpreteu, estic feliç de ser qui sóc i de viure com visc, però si ho penso m'entristeix...

En aquest punt se suposa que hauria de tenir un treball estable que em permetès pagar una hipoteca, viure amb el meu marit i al menys tenir una criatura... I el més penòs és que no sé en quin moment real aconseguiré ni tan sols un treball estable...

Què passa si la societat no em dòna la possibilitat d'aconseguir allò que porto anys i anys escoltant que haig d'assolir??

Fa un parell d'anys una amiga em plantejava una pregunta: I si ho hem assumit com una necessitat?? I si hem crescut amb la idea que necessitem totes aquestes coses per a ser feliços??
Per la meva part tinc clara la resposta, que personalment me la guardo per nosaltres. 

L'única cosa possitiva que trobo a fer anys és que almenys els faig al teu costat.

divendres, 19 d’abril de 2013

SANT JORDI

S'apropa el dia més maco de l'any, el dia que més m'agrada anar a fer un volt per Passeig de Gràcia i per les Rambles de Barcelona; i el més segur és que sigui el "pitjor dia" per anar a voltar...


Cada any em pregunto què ha de pensar un turista despistat, d'aquells que no saben el que significa el dia 23 d'abril pels catalans...

Sempre m'ha enamorat el dia 23... És una bogeria com la gent surt al carrer a fullejar llibres i comprar roses... Però el que més m'emociona és com desde petits esperem que algú ens porti una rosa o un llibre...
Encara tinc guardada una de les primeres targes d'una rosa blanca que mon pare em va portar quan era un mig mico... I no parlem dels llibres amb pètals secs entre les fulles...


Recordo el nostre primer Sant Jordi a Barcelona. Un divendres amb sorpreses inesperades inclosses, Passeig estava plé a petar de gent, feia una tarda esplèndida...

Encara em sorprèn com des d'un començament vas entendre la importància que té per a mi... Així que, un mes desprès d'arribar aquí estàvem celebrant el nostre propi Saint George...
Amb llibre i roses inclosses, quines coses fem... I d'aquí 4 dies ja hi som un altre cop... Això sí és una tradició!!!

 Feliç Sant Jordi a TOTS!!!

dijous, 18 d’abril de 2013

♦ Consejos prácticos vol.6

6ª Entrega

Una de les coses que més ens va fer dubtar al arribar aquí va ser el tema de les acadèmies...
A Anglaterra, i crec recordar que a Austràlia i a USA també, s'ofereixen dos tipus de cursos diferents.

Per una banda estan els "General English" que són els que t'ofereixen les titulacions de Cambridge. Venen sent cursos del que anomenem anglès acadèmic enfocat als exàmens que donen titulacions vàlides a nivell internacional.
Els diferents nivells que trobareu són:

KET
(Key English Test)
Nivell bàsic (A2)
PET (Preliminary English Test)
Nivell intermig (B1)
FCE (First Certificate in English)
Nivell pre-avançat (B2)
CAE (Certificate in Advanced English)
Nivell avançat (C1)
CPE (Certificate of Proficiency in English)
Nivell professional (C2)


 * IELTS (International English Language Testing
   System).
   L'IELTS (o el TOEFL a Amèrica) serveix per a poder
   accedir a una universitat (carrera, master, doctorat,...).
   Cada universitat posa la nota que creu convenient a
   allò que volgueu estudiar, a més heu de tenir en
   compte que és un títol que caduca cada dos anys.

Per l'altra banda, estàn els cursos subvencionats pel City Council. Aquests cursos són els que anomenen ESOL (skills for life).
Sí, ja sé que els de Cambridge també són ESOL, però aquests no tenen valor internacional.
Són cursos d'unes 12 hores i mitja o 15 hores setmanals (depén de l'acadèmia) que s'esctructuren de la següent manera:

ENTRY 1
LEVEL 1
ENTRY 2
LEVEL 2
ENTRY 3
LEVEL 3
 

Com ja he dit, aquests cursos estàn subvencionats pel City Council. Això vol dir que, mentre un General English et pot costar uns £500 el trimestre, aquests et poden costar uns £100.

Tot s'ha de dir, les acadèmies només ofereixen fins al Level 2. Això és perquè (segons la taula de validacions), el Level 2 equival a un nivell C d'anglès (un CAE de Cambridge). Encara que a mi em segueix sense quadrar...
Per aquest motiu no ofereixen el Level 3, si vols un Proficiency el pagues.
 
Així que només arribar, i sense saber cóm funciona, ens vam inscriure en un General English a una acadèmia al centre de B'ham que ofereixen molt bones classes.
Però a principis de setembre, i tenint en compte que el compte bancari tremolava, vam decidir que jo passaria a fer un ESOL.

De bones a primeres no és que em fes una il·lusió bàrbara... Sempre he estat molt endreçada (ja m'entens...). Però tot s'ha de dir, el curs (Level 2) va estar molt bé, la gent genial i em va donar tants recursos que, desprès de fer els exàmens i obtindre el meu Literacy level 2, em vaig presentar als examens del first pel meu compte al març i els vaig aprobar...
Gens malament oi??


Consells varis:

1. Per a nivells inferiors a FIRST probeu els cursos
    ESOL. Estan molt bé i donen recursos molt útils per
    aplicar al dia a dia...

2. Generalment a cada ciutat hi ha un parell de centres
    que ofereixen cursos ESOL. A Birmingham en concret
    n'està ple teniu un al centre (davant del Primark), un
    altre a Bournville College (una mica lluny però val la 
    pena), un altre a 10 minuts caminant del centre (South
    Birmingham College), i un altre per Ladywood que no
    recordo com es deia...

3. Fer un tour per les acadèmies, és bo veure le gent que
    hi va i els diferents recursos que tenen a l'aula.

dijous, 28 de març de 2013

♣ Consejos prácticos vol.5

5ª Entrega

Pots oblidar-te del primer dia de Judo?? Portaves una petita llista de clubs on feien entrenament prop de la ciutat. Era dimecres i era l'únic club que oferia entrenament aquell dia... Va ser el primer club on vam anar i fins el dia d'avui...


Per ser sincers, vaig decidir anar amb tu perquè quedar-me sola a l'hotel m'aterrava (encara que ja ho saps)... Es pot dir que anar cada dilluns, dimecres i divendres ha estat una de les millors decisions que he pres en aquesta aventura.

Feia fred (per variar), i vas anar a parlar amb en Big Joe (o així vam creure que es deia durant una llarga temporada...). Li vas explicar que ja havies enviat un mail a l'Andy informant que aniries a fer una sessió de proba per veure si el club t'agradaba o no.

Vas anar a canviar-te, i em vaig quedar allà, escoltant el que la gent deia. No vaig ser capaç d'entendre una sola paraula... Tot s'ha de dir que només portava un any estudiant anglès i el meu nivell era xurro-patatero... Però tots dos teniem el mateix problema, el denominat "The Brummie Accent". Estàvem acostumats a sentir parlar anglès acadèmic (o com diuen aquí "Queen English") i m'aterrava pensar que algú em preguntés alguna cosa...

Vas començar l'entrenament amb en Craig de parella... Ja en aquell moment es podia sentir la tensió de saber que t'estaven observant. Tot plegat era força divertit, a més cal afegir que era la primera vegada en dos anys que et veia practicar el teu esport...

En "Big Joe" (Cliff) va seure al meu costat. Crec que és l'home més enorme que he conegut a la meva vida... Va començar a parlotejar amb mi, i jo era incapaç d'entendre ni una paraula del que em deia. Així que, desprès de preguntar-li 3 cops per a què ho repetís, desistia i li contestava que si; o si acabava la frase rient, jo reia amb ell...
Aquell dia vam arribar a la conclusió que el dia que entenguessim el que aquell home ens deia significava que erem definitivament Brummies Brummies... (Es pot dir que a dia d'avui encara hi ha coses que ens costen, però podem mantenir una conversa amb ell sense grans problemes...)

La meva part preferida va arribar amb els randoris... Un per un volien probar a "l'estranger", va ser molt divertit veure com els mataves (i no és perquè siguis tu...).
 
Hem de reconèixer que tota aquesta gent ens ha fet sentir part de "la família" des d'un principi. Sempre han intentat involucrar-nos en allò que feien...
Com ja t'han dit en més d'una ocasió "t'admiren i respecten" i això en moltes ocasions es nota... 

Consells per millorar l'anglès:

1. Si practiques un esport o tens algun tipus d'afició o
   hobby, busca llocs o clubs on ho puguis practicar.
   Pensa que hi haurà gent amb els mateixos interessos
   que tu i aquest fet farà que t'expressis amb un anglès
   més real i no tant acadèmic...

2. Si tens la possibilitat d'acompanyar la teva parella o
   amics fes-ho. Et permetrà parlar amb la gent que
   també acompanya els altres.

3. No tinguis vergonya de preguntar les coses 300 cops.
   Ells estan tan interessats com tu en comunicar-se i
   compartir coses. A més, per lo general, els anglessos
   et diran que "el teu anglès és millor que el seu
   espanyol..."
   De fet no és que sigui molt reconfortant, però és una
   manera de fer-te sentir més segur a l'hora
   d'expressar-te, i també de fer-te entendre que entenen
   que puguis tenir una certa mancança de vocabulari, de
   manera que intenten explicar-te les coses fins que ho
   entenguis.