dimecres, 20 de març del 2013

♣ Consejos prácticos

1ª Entrega...

Una de les coses que millor ens va funcionar al plantejar posar tota la nostra vida del revés va ser pensar amb el CAP i no amb el COR...
La idea va sorgir d'un dia per l'altre, i les opcions que vam començar a pensar i a escoltar eren molt variades: la cosa anava entre marxar a Estats Units, Austràlia, Canadà, passant per Dublín, Londres, Oxford...


 

En fi, un dia pensàvem en creuar el gran bassal i a l'altre en quedar-nos a la ja coneguda Europa. Així que, com en la teoria tot semblava molt senzill vam decidir fer números... Odío fer números... Ah! I en escriure a les embaixades espanyoles que hi ha arreu del món!!!
Llavors va ser quan ens vam adonar de la realitat: 
NO SOM MILLONARIS!!!


 

Per començar, tots els països de més enllà d'Europa tenen grans problemes en comú: LA VISA, els preus dels bitllets, la llunyania amb els teus,...

A tot això li hem d'afegir que, per entrar a Austràlia has de tenir un capital mínim per persona (no sé si eren 5.000$ australians) que ni podíem assumir, i això sense comptar amb el que havíem de gastar... (perquè aquest capital no es pot tocar fins el moment que deixes el país...) Australia: OUT!!
Llavors vam començar a mirar les opcions de Canadà... I ens van explicar que en el cas que volguèssim treballar ho teníem un pèl cru perquè estan obligats per llei a oferir-li la feina a un Canadenc abans que a un estranger... Canadà: OUT!!

Sempre hem tingut una espècie d'història d'amor amb Nova York... Crec que ha estat l'opció que més em va costar descartar... Encara que era factible, el tema de la VISA era una mica complicat, encara i demanant una visa d'estudiant... A més les acadèmies eren caríssimes... Maco, sí. Realista, en el moment en el que ens trobàvem, no... Estats Units: OUT!!


Algún dia hi tornarem....
Mai et va fer gaire gràcia Dublín, i una amiga va arribar uns mesos abans explicant-nos que l'economia del país no és que fos gaire més bona que la del nostre... Ens va explicar que algunes acadèmies tancaven sense dir res als estudiants i que es trobaven amb la porta tancada, els cursos pagats, i els diners perduts... Dublín: OUT!!


Londres... Londres sempre ha estat la meva ciutat europea... Massa cara però... Així que vam haver d'estudiar ciutats angleses que ens oferissin allò que tu i jo estàvem buscant... Sempre he dit que si algún dia no em troben... que em busquin a Londres... Londres: OUT!!

Encara m'en faig creus de com va arribar... Un dia estàvem a casa, amb els dos ordenadors, amb les taules de l'excel de diferents ciutats, preus de vivendes, preus de cursos... A la llista estàven Bath, Oxford, Londres (em ressignava a treure-la) i Leicester.
Tot de sobte vas rebre un mail d'en Mark, (un bon home... et recordes??) era un dels directors de l'acadèmia de Leicester i ens oferia places per a poder estudiar allà tot l'any... Només acabar de llegir el mail vam decidir anar a fer-li una visita...

Ens vam presentar a Leicester, carregats d'il·lusions, a passar dos dies, els últims dies de Nadal... L'acadèmia era fantàstica!! Però la ciutat... No sé, poder és que som de city city... Però se'ns quedava curta. Allò era un poble de quatre carrers i tots solitaris... Ens va donar la sensació que no hi havia gaire cosa a fer...

Vam tornar a casa sense moltes paraules, crec que els dos estàvem pensant el mateix... ("si és un any ho podem intentar, però...")...
Sempre m'ha agradat el poc conformista que ets. Vas arribar a casa, descontent amb el que havies vist. Et vas posar de nou a mirar opcions i llavors, llavors em vas trucar:

"- Nena, busca Birmingham a Google i digue'm el que en penses..."



Així que aquí estem... Ara fa un any...

Consells hiper vitals:
1. Consulteu preus de vivenda, gastos generals abans
   de prendre una decisió (feu números...)

2. Mireu que els problemes de Visa o d'entrada al país o
   de feina siguin viables.

3. Si esteu pensant en anar a estudiar (el que sigui)
   envieu mails a les acadèmies, universitats, colleges...
   Les acadèmies fan diferents preus per alumnes
   internacionals o europeus...

4. Si teniu l'opció feu una visita curta a la ciutat a la que
   voleu anar. Avui en dia és molt econòmic i us podeu
   estalviar moltes sorpreses desagradables...

1 comentari:

  1. M'ha encantat! Jo també vull marxar d'aquí... i potser segueixi els teus consells!!! ;)

    Petons,

    Gina Mandarina

    ResponElimina