♦ Consejos prácticos vol.6

6ª Entrega

Una de les coses que més ens va fer dubtar al arribar aquí va ser el tema de les acadèmies...

A Anglaterra, i crec recordar que a Austràlia i a USA també, s'ofereixen dos tipus de cursos diferents.

Per una banda estan els "General English" que són els que t'ofereixen les titulacions de Cambridge. Venen sent cursos del que anomenem anglès acadèmic enfocat als exàmens que donen titulacions vàlides a nivell internacional.

Els diferents nivells que trobareu són:

KET (Key English Test) Nivell bàsic (A2)	PET (Preliminary English Test) Nivell intermig (B1)
FCE (First Certificate in English) Nivell pre-avançat (B2)	CAE (Certificate in Advanced English) Nivell avançat (C1)
CPE (Certificate of Proficiency in English) Nivell professional (C2)

 * IELTS (International English Language Testing
   System).
   L'IELTS (o el TOEFL a Amèrica) serveix per a poder
   accedir a una universitat (carrera, master, doctorat,...).
   Cada universitat posa la nota que creu convenient a
   allò que volgueu estudiar, a més heu de tenir en
   compte que és un títol que caduca cada dos anys.

Per l'altra banda, estàn els cursos subvencionats pel City Council. Aquests cursos són els que anomenen ESOL (skills for life).
Sí, ja sé que els de Cambridge també són ESOL, però aquests no tenen valor internacional.
Són cursos d'unes 12 hores i mitja o 15 hores setmanals (depén de l'acadèmia) que s'esctructuren de la següent manera:

ENTRY 1	LEVEL 1
ENTRY 2	LEVEL 2
ENTRY 3	LEVEL 3

 

Com ja he dit, aquests cursos estàn subvencionats pel City Council. Això vol dir que, mentre un General English et pot costar uns £500 el trimestre, aquests et poden costar uns £100.

Tot s'ha de dir, les acadèmies només ofereixen fins al Level 2. Això és perquè (segons la taula de validacions), el Level 2 equival a un nivell C d'anglès (un CAE de Cambridge). Encara que a mi em segueix sense quadrar...

Per aquest motiu no ofereixen el Level 3, si vols un Proficiency el pagues.

 

Així que només arribar, i sense saber cóm funciona, ens vam inscriure en un General English a una acadèmia al centre de B'ham que ofereixen molt bones classes.

Però a principis de setembre, i tenint en compte que el compte bancari tremolava, vam decidir que jo passaria a fer un ESOL.

De bones a primeres no és que em fes una il·lusió bàrbara... Sempre he estat molt endreçada (ja m'entens...). Però tot s'ha de dir, el curs (Level 2) va estar molt bé, la gent genial i em va donar tants recursos que, desprès de fer els exàmens i obtindre el meu Literacy level 2, em vaig presentar als examens del first pel meu compte al març i els vaig aprobar...

Gens malament oi??


Consells varis:

1. Per a nivells inferiors a FIRST probeu els cursos
    ESOL. Estan molt bé i donen recursos molt útils per
    aplicar al dia a dia...

2. Generalment a cada ciutat hi ha un parell de centres
    que ofereixen cursos ESOL. A Birmingham en concret
    n'està ple teniu un al centre (davant del Primark), un
    altre a Bournville College (una mica lluny però val la 
    pena), un altre a 10 minuts caminant del centre (South
    Birmingham College), i un altre per Ladywood que no
    recordo com es deia...

3. Fer un tour per les acadèmies, és bo veure le gent que
    hi va i els diferents recursos que tenen a l'aula.

♥ Consejos prácticos vol.4

4ª Entrega

La tarda que vam arribar vam anar a donar una volta per la ciutat.

Llavors vam entrar en contacte amb el maravellòs món del transport públic aquí (no conec ningú en aquesta ciutat que no odiï profundament el transport públic)... 

Obviament, el banc a Barcelona ens havia donat bitllets al fer el canvi de moneda, així que el bitllet més petit que teniem era de £5.

Vam entrar al bus, que costava £1.90 (ara £2) i el bus driver ens va dir que no acceptaven bitllets i que molt menys donen canvi.

Això va significar una caminata de 45 minuts des de l'hotel fins al centre, passant per una inesperada granissada... I sorpresa, tot estava tancat perquè eren més de les 6 de la tarda quan vam arribar...

Allà ens vam trobar amb una ciutat completament sorprenent. No sé que és el que ens va a gradar més... Els canals, la nova biblioteca, el Bullring (amb el seu Bull), St. Martin's Church apareixent entre els edificis...

Tot va anar molt ràpid, poder perquè ho portàvem molt planejat des de casa... Dilluns al matí ja teníem número de mòvil (tot s'ha de dir que a Barcelona vaig trucar a movistar per a què l'alliberessin, ho fan gratis...).

Aquí les companyies de mòvil ofereixen tarifes escandalosament barates... Per una banda està Giffgaff (£10/mes trucades, missatges i All you can eat data - tarifa plana d'internet; encara que hi ha gent que diu que la cobertura a vegades no és molt bona), 3 per nosaltres va ser la millor opció (£15/mes -As pay as you go- 300 minuts de trucades, 3000 missatges i All you can eat data; encara que tenen tarifes més barates), Orange també té ofertes molt bones, però són per contracte (i ofereixen 2x1 pels cinemes els dimecres)...

A continuació va arribar el repte del compte corrent. Aquest és un punt molt important a Anglaterra... El primer que et demanen per obrir-ne un és que tinguis una adreça fixa.
Això esdevé un problema si el que vols és llogar un pis, perquè el primer que l'agència et demana és un compte corrent, així que s'acaba produït l'efecte "pez que se muerde la cola"...
Així que et pots trobar amb un munt de diners en efectiu i no poder ingressar-los en lloc.

El banc que més facilitats dóna a l'hora d'obrir compte és el Lloyds TSD, a més si obres un compte bàsic (per pagar factures i ingressar diners) no et cobren cap tipus de comissió per manteniment, a més d'una targeta i banc online sense costos.

Així que, dimarts ja teniem telèfon i banc. I vam començar amb les visites de pisos. Que com aquell que diu va ser arribar i besar el sant.
Abans de marxar de Barcelona vam concertar visites via mail per veure un llistat de 10 pisos. Portals com Rightmove, Zoopla, Easyroommate, etc són molt útlis.

Així que vam començar amb el tour de pisos. En vam veure un parell o tres que o eren un autèntic desastre o eren massa petits. I llavors el vam veure... No vam poder quasi esperar i a la tarda ja estàvem trucant a en Sami per confirmar que el voliem llogar.

Consells que no pots deixar de banda:

1. Si la teva intenció és estudiar, demana a l'acadèmia o

  universitat un paper que justifiqui que estudiaràs amb

  ells (generalment saben a què et refereixes).

  Aquest paper te'l demanaran al banc, pel transport, etc.

2. Si no saps quant temps et quedaràs al país, escull una

  companyia de telèfon que t'ofereixi As pay as you go

  (prepagament). A més, si esculls tarifa plana (All you

  can eat data) pots conectar el telèfon al portàtil i fer-lo

  servir de router. Funciona al 100%, i has de tenir en

  compte que en el cas que marxis de vacances 2 mesos

  a la teva ciutat no perds el múmero de telèfon i no 

  gastes  diners innecessàriament.

3. Concerta visites via mail abans d'arribar a la ciutat per

   veure pisos. És la forma més ràpida i còmoda de

   començar.

♠ Consejos prácticos vol.3

3ª Entrega

L'última setmana va ser de frenopàtic... Traslladant les classes particulars de la Laia, acabant d'imprimir papers i concertant cites, acabant de preparar caixes, els acomiadaments...
Crec que no he fet tants dinars, sopars, cafés, copes, cap de setmana fora d'acomiadament en tota la meva vida.

Anàvem ofegats pel temps, però no ens podíem negar a veure un últim cop a la nostra gent... Crec que em vaig arribar a despedir d'algú entre dos i tres vegades...  

Però no m'oblidaré mai de l'últim dissabte... De l'acomiadament amb barbacoa inclosa a Valldoreix... 

Tots junts, celebrant que marxàvem... Perquè com van dir mons tiets "Esto hay que celebrarlo porque es algo muy bueno. Os va a servir de mucho, lo verás".

No em puc treure del cap l'última fotografia del dia, tots asseguts al jardí, rient i brindant pel que havia de passar al dia següent, i en el fons jo estava morta de por...

Recordo mirar a la gent que m'estimo sense saber quan els tornaria a veure, i encara i axí saber que no tardaria gaire.

Ja em coneixes, la família es part del que em defineix. No seria la mateixa si no m'emocionés cada cop que penso en ells.

No vaig conseguir dormir en tota la nit, i a les sis estàvem a l'aeroport de Barcelona... Tu, jo, tons pares, mons pares i el teu germà...

Allò era de bojos... Les sis del matí, jo histèrica perduda i per rematar-ho el primer cop que els nostres pares es coneixien... I era a l'aeroport despedint als seus fills...

Desprès de dues hores de vol, vam arribar a Londres amb les quatre maletes a rebentar... Un diumenge fred, plujòs... I encara ens quedaven dos trens i un metro per arribar a Birmingham.

Sense saber què ens trobaríem, vam arribar al Bailey Hotel, posteriorment anomenat "Hotel del terror"...

Verge santa... En aquell precís instant vaig entendre perquè 12 nits d'hotel ens sortien tan barates...

No podré esborrar del meu cap la cara que se'ns va quedar quan en Sami (l'agent de l'agència que ens va llogar el pis) ens va dir que l'hotel era tan barat perquè era on anaven a dormir els drogadictes i expresidiaris... I encara ens quedaven 10 dies allà... 

Consells macro pràctics:
1. Si pots i tens temps despedeix-te dels amics en petit
   comitè. Sempre és més personal...

2. Si has d'anar a alguna ciutat a prop de Londres,
   Manchester, Nottingham,... mira de comprar els billets
   de tren que et portin amb antelació (les companyies de
   tren fan descomptes per venda anticipada).
   De totes maneres visiteu la pàgina web de la
   companyia de busos Megabus perquè fan itineraris 
   molt barats i en ocasions paren en aeroports.

3. Llegiu els blocs d'opinions d'hotels. Moltes vegades 
  les fotografies i la realitat no van de la mà...