5ª Entrega
Pots oblidar-te del primer dia de Judo?? Portaves una petita llista de clubs on feien entrenament prop de la ciutat. Era dimecres i era l'únic club que oferia entrenament aquell dia... Va ser el primer club on vam anar i fins el dia d'avui...
Per ser sincers, vaig decidir anar amb tu perquè quedar-me sola a l'hotel m'aterrava (encara que ja ho saps)... Es pot dir que anar cada dilluns, dimecres i divendres ha estat una de les millors decisions que he pres en aquesta aventura.
Feia fred (per variar), i vas anar a parlar amb en Big Joe (o així vam creure que es deia durant una llarga temporada...). Li vas explicar que ja havies enviat un mail a l'Andy informant que aniries a fer una sessió de proba per veure si el club t'agradaba o no.
Vas anar a canviar-te, i em vaig quedar allà, escoltant el que la gent deia. No vaig ser capaç d'entendre una sola paraula... Tot s'ha de dir que només portava un any estudiant anglès i el meu nivell era xurro-patatero... Però tots dos teniem el mateix problema, el denominat "The Brummie Accent". Estàvem acostumats a sentir parlar anglès acadèmic (o com diuen aquí "Queen English") i m'aterrava pensar que algú em preguntés alguna cosa...
Vas començar l'entrenament amb en Craig de parella... Ja en aquell moment es podia sentir la tensió de saber que t'estaven observant. Tot plegat era força divertit, a més cal afegir que era la primera vegada en dos anys que et veia practicar el teu esport...
En "Big Joe" (Cliff) va seure al meu costat. Crec que és l'home més enorme que he conegut a la meva vida... Va començar a parlotejar amb mi, i jo era incapaç d'entendre ni una paraula del que em deia. Així que, desprès de preguntar-li 3 cops per a què ho repetís, desistia i li contestava que si; o si acabava la frase rient, jo reia amb ell...
Aquell dia vam arribar a la conclusió que el dia que entenguessim el que aquell home ens deia significava que erem definitivament Brummies Brummies... (Es pot dir que a dia d'avui encara hi ha coses que ens costen, però podem mantenir una conversa amb ell sense grans problemes...)
La meva part preferida va arribar amb els randoris... Un per un volien probar a "l'estranger", va ser molt divertit veure com els mataves (i no és perquè siguis tu...).
Hem de reconèixer que tota aquesta gent ens ha fet sentir part de "la família" des d'un principi. Sempre han intentat involucrar-nos en allò que feien...
Com ja t'han dit en més d'una ocasió "t'admiren i respecten" i això en moltes ocasions es nota...
Consells per millorar l'anglès:
1. Si practiques un esport o tens algun tipus d'afició o
hobby, busca llocs o clubs on ho puguis practicar.
Pensa que hi haurà gent amb els mateixos interessos
que tu i aquest fet farà que t'expressis amb un anglès
més real i no tant acadèmic...
2. Si tens la possibilitat d'acompanyar la teva parella o
amics fes-ho. Et permetrà parlar amb la gent que
també acompanya els altres.
3. No tinguis vergonya de preguntar les coses 300 cops.
Ells estan tan interessats com tu en comunicar-se i
compartir coses. A més, per lo general, els anglessos
et diran que "el teu anglès és millor que el seu
espanyol..."
De fet no és que sigui molt reconfortant, però és una
manera de fer-te sentir més segur a l'hora
d'expressar-te, i també de fer-te entendre que entenen
que puguis tenir una certa mancança de vocabulari, de
manera que intenten explicar-te les coses fins que ho
entenguis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada