♦ Consejos prácticos vol.6

6ª Entrega

Una de les coses que més ens va fer dubtar al arribar aquí va ser el tema de les acadèmies...

A Anglaterra, i crec recordar que a Austràlia i a USA també, s'ofereixen dos tipus de cursos diferents.

Per una banda estan els "General English" que són els que t'ofereixen les titulacions de Cambridge. Venen sent cursos del que anomenem anglès acadèmic enfocat als exàmens que donen titulacions vàlides a nivell internacional.

Els diferents nivells que trobareu són:

KET (Key English Test) Nivell bàsic (A2)	PET (Preliminary English Test) Nivell intermig (B1)
FCE (First Certificate in English) Nivell pre-avançat (B2)	CAE (Certificate in Advanced English) Nivell avançat (C1)
CPE (Certificate of Proficiency in English) Nivell professional (C2)

 * IELTS (International English Language Testing
   System).
   L'IELTS (o el TOEFL a Amèrica) serveix per a poder
   accedir a una universitat (carrera, master, doctorat,...).
   Cada universitat posa la nota que creu convenient a
   allò que volgueu estudiar, a més heu de tenir en
   compte que és un títol que caduca cada dos anys.

Per l'altra banda, estàn els cursos subvencionats pel City Council. Aquests cursos són els que anomenen ESOL (skills for life).
Sí, ja sé que els de Cambridge també són ESOL, però aquests no tenen valor internacional.
Són cursos d'unes 12 hores i mitja o 15 hores setmanals (depén de l'acadèmia) que s'esctructuren de la següent manera:

ENTRY 1	LEVEL 1
ENTRY 2	LEVEL 2
ENTRY 3	LEVEL 3

 

Com ja he dit, aquests cursos estàn subvencionats pel City Council. Això vol dir que, mentre un General English et pot costar uns £500 el trimestre, aquests et poden costar uns £100.

Tot s'ha de dir, les acadèmies només ofereixen fins al Level 2. Això és perquè (segons la taula de validacions), el Level 2 equival a un nivell C d'anglès (un CAE de Cambridge). Encara que a mi em segueix sense quadrar...

Per aquest motiu no ofereixen el Level 3, si vols un Proficiency el pagues.

 

Així que només arribar, i sense saber cóm funciona, ens vam inscriure en un General English a una acadèmia al centre de B'ham que ofereixen molt bones classes.

Però a principis de setembre, i tenint en compte que el compte bancari tremolava, vam decidir que jo passaria a fer un ESOL.

De bones a primeres no és que em fes una il·lusió bàrbara... Sempre he estat molt endreçada (ja m'entens...). Però tot s'ha de dir, el curs (Level 2) va estar molt bé, la gent genial i em va donar tants recursos que, desprès de fer els exàmens i obtindre el meu Literacy level 2, em vaig presentar als examens del first pel meu compte al març i els vaig aprobar...

Gens malament oi??


Consells varis:

1. Per a nivells inferiors a FIRST probeu els cursos
    ESOL. Estan molt bé i donen recursos molt útils per
    aplicar al dia a dia...

2. Generalment a cada ciutat hi ha un parell de centres
    que ofereixen cursos ESOL. A Birmingham en concret
    n'està ple teniu un al centre (davant del Primark), un
    altre a Bournville College (una mica lluny però val la 
    pena), un altre a 10 minuts caminant del centre (South
    Birmingham College), i un altre per Ladywood que no
    recordo com es deia...

3. Fer un tour per les acadèmies, és bo veure le gent que
    hi va i els diferents recursos que tenen a l'aula.

♣ Consejos prácticos vol.5

5ª Entrega

Pots oblidar-te del primer dia de Judo?? Portaves una petita llista de clubs on feien entrenament prop de la ciutat. Era dimecres i era l'únic club que oferia entrenament aquell dia... Va ser el primer club on vam anar i fins el dia d'avui...

 

Per ser sincers, vaig decidir anar amb tu perquè quedar-me sola a l'hotel m'aterrava (encara que ja ho saps)... Es pot dir que anar cada dilluns, dimecres i divendres ha estat una de les millors decisions que he pres en aquesta aventura.

Feia fred (per variar), i vas anar a parlar amb en Big Joe (o així vam creure que es deia durant una llarga temporada...). Li vas explicar que ja havies enviat un mail a l'Andy informant que aniries a fer una sessió de proba per veure si el club t'agradaba o no.

Vas anar a canviar-te, i em vaig quedar allà, escoltant el que la gent deia. No vaig ser capaç d'entendre una sola paraula... Tot s'ha de dir que només portava un any estudiant anglès i el meu nivell era xurro-patatero... Però tots dos teniem el mateix problema, el denominat "The Brummie Accent". Estàvem acostumats a sentir parlar anglès acadèmic (o com diuen aquí "Queen English") i m'aterrava pensar que algú em preguntés alguna cosa...

Vas començar l'entrenament amb en Craig de parella... Ja en aquell moment es podia sentir la tensió de saber que t'estaven observant. Tot plegat era força divertit, a més cal afegir que era la primera vegada en dos anys que et veia practicar el teu esport...

En "Big Joe" (Cliff) va seure al meu costat. Crec que és l'home més enorme que he conegut a la meva vida... Va començar a parlotejar amb mi, i jo era incapaç d'entendre ni una paraula del que em deia. Així que, desprès de preguntar-li 3 cops per a què ho repetís, desistia i li contestava que si; o si acabava la frase rient, jo reia amb ell...

Aquell dia vam arribar a la conclusió que el dia que entenguessim el que aquell home ens deia significava que erem definitivament Brummies Brummies... (Es pot dir que a dia d'avui encara hi ha coses que ens costen, però podem mantenir una conversa amb ell sense grans problemes...)

La meva part preferida va arribar amb els randoris... Un per un volien probar a "l'estranger", va ser molt divertit veure com els mataves (i no és perquè siguis tu...).

 

Hem de reconèixer que tota aquesta gent ens ha fet sentir part de "la família" des d'un principi. Sempre han intentat involucrar-nos en allò que feien...

Com ja t'han dit en més d'una ocasió "t'admiren i respecten" i això en moltes ocasions es nota... 

Consells per millorar l'anglès:

1. Si practiques un esport o tens algun tipus d'afició o

   hobby, busca llocs o clubs on ho puguis practicar.

   Pensa que hi haurà gent amb els mateixos interessos

   que tu i aquest fet farà que t'expressis amb un anglès

   més real i no tant acadèmic...

2. Si tens la possibilitat d'acompanyar la teva parella o

   amics fes-ho. Et permetrà parlar amb la gent que

   també acompanya els altres.

3. No tinguis vergonya de preguntar les coses 300 cops.

   Ells estan tan interessats com tu en comunicar-se i

   compartir coses. A més, per lo general, els anglessos

   et diran que "el teu anglès és millor que el seu

   espanyol..."

   De fet no és que sigui molt reconfortant, però és una

   manera de fer-te sentir més segur a l'hora

   d'expressar-te, i també de fer-te entendre que entenen

   que puguis tenir una certa mancança de vocabulari, de

   manera que intenten explicar-te les coses fins que ho

   entenguis.

♥ Consejos prácticos vol.4

4ª Entrega

La tarda que vam arribar vam anar a donar una volta per la ciutat.

Llavors vam entrar en contacte amb el maravellòs món del transport públic aquí (no conec ningú en aquesta ciutat que no odiï profundament el transport públic)... 

Obviament, el banc a Barcelona ens havia donat bitllets al fer el canvi de moneda, així que el bitllet més petit que teniem era de £5.

Vam entrar al bus, que costava £1.90 (ara £2) i el bus driver ens va dir que no acceptaven bitllets i que molt menys donen canvi.

Això va significar una caminata de 45 minuts des de l'hotel fins al centre, passant per una inesperada granissada... I sorpresa, tot estava tancat perquè eren més de les 6 de la tarda quan vam arribar...

Allà ens vam trobar amb una ciutat completament sorprenent. No sé que és el que ens va a gradar més... Els canals, la nova biblioteca, el Bullring (amb el seu Bull), St. Martin's Church apareixent entre els edificis...

Tot va anar molt ràpid, poder perquè ho portàvem molt planejat des de casa... Dilluns al matí ja teníem número de mòvil (tot s'ha de dir que a Barcelona vaig trucar a movistar per a què l'alliberessin, ho fan gratis...).

Aquí les companyies de mòvil ofereixen tarifes escandalosament barates... Per una banda està Giffgaff (£10/mes trucades, missatges i All you can eat data - tarifa plana d'internet; encara que hi ha gent que diu que la cobertura a vegades no és molt bona), 3 per nosaltres va ser la millor opció (£15/mes -As pay as you go- 300 minuts de trucades, 3000 missatges i All you can eat data; encara que tenen tarifes més barates), Orange també té ofertes molt bones, però són per contracte (i ofereixen 2x1 pels cinemes els dimecres)...

A continuació va arribar el repte del compte corrent. Aquest és un punt molt important a Anglaterra... El primer que et demanen per obrir-ne un és que tinguis una adreça fixa.
Això esdevé un problema si el que vols és llogar un pis, perquè el primer que l'agència et demana és un compte corrent, així que s'acaba produït l'efecte "pez que se muerde la cola"...
Així que et pots trobar amb un munt de diners en efectiu i no poder ingressar-los en lloc.

El banc que més facilitats dóna a l'hora d'obrir compte és el Lloyds TSD, a més si obres un compte bàsic (per pagar factures i ingressar diners) no et cobren cap tipus de comissió per manteniment, a més d'una targeta i banc online sense costos.

Així que, dimarts ja teniem telèfon i banc. I vam començar amb les visites de pisos. Que com aquell que diu va ser arribar i besar el sant.
Abans de marxar de Barcelona vam concertar visites via mail per veure un llistat de 10 pisos. Portals com Rightmove, Zoopla, Easyroommate, etc són molt útlis.

Així que vam començar amb el tour de pisos. En vam veure un parell o tres que o eren un autèntic desastre o eren massa petits. I llavors el vam veure... No vam poder quasi esperar i a la tarda ja estàvem trucant a en Sami per confirmar que el voliem llogar.

Consells que no pots deixar de banda:

1. Si la teva intenció és estudiar, demana a l'acadèmia o

  universitat un paper que justifiqui que estudiaràs amb

  ells (generalment saben a què et refereixes).

  Aquest paper te'l demanaran al banc, pel transport, etc.

2. Si no saps quant temps et quedaràs al país, escull una

  companyia de telèfon que t'ofereixi As pay as you go

  (prepagament). A més, si esculls tarifa plana (All you

  can eat data) pots conectar el telèfon al portàtil i fer-lo

  servir de router. Funciona al 100%, i has de tenir en

  compte que en el cas que marxis de vacances 2 mesos

  a la teva ciutat no perds el múmero de telèfon i no 

  gastes  diners innecessàriament.

3. Concerta visites via mail abans d'arribar a la ciutat per

   veure pisos. És la forma més ràpida i còmoda de

   començar.